Joan Verdú, després de l”out’ a la Copa del Món d’Alta Badia, insisteix en els reptes d’alta volada
Del conformisme clàssic, del som qui som, a parlar de guanyar proves de Copa del Món. Joan Verdú, esquiador d’alpí de la Federació Andorrana d’Esquí (FAE), té l’ambició per bandera i tanca un any 2024 que serà recordat pel seu primer podi en l’esquí alpí andorrà en una Copa del Món a Val-d’Isère. Enguany ja ha competit en tres proves de la màxima competició: a Beaver Creek (Estats Units) va ser 15è, a Val-d’Isère (França) va ser 7è i diumenge a Alta Badia va quedar fora de la primera mànega.
Ahir va estar present al pica-pica a l’hotel Nòrdic organitzat per l’ens presidit per Josep Pepi Pintat. Joan Verdú i Gina del Rio, esquiadora de fons, han estat els protagonistes més destacats del 2024. Això sí, el primer espasa de l’esquí alpí de la FAE és més que autoexigent, com no podia ser d’una altra manera. “Òbviament el resultat d’Alta Badia no és el desitjat. Tinc un punt de decepció, però tenia molt clar el plantejament d’aquesta carrera i era un tot o res. Estic esquiant a un nivell altíssim i ja es veu als sectors intermedis. Pitjor per a mi seria no esquiar ràpid i si fos així seria la base del problema, però aquest no és el problema. És evident que he d’acabar les mànegues i també les carreres per aconseguir aquests resultats tan desitjats”, va reconèixer.
Verdú es va mostrar tranquil i convençut que aquests resultats d’alta volada acabaran arribant tard o d’hora. “Venia d’una setmana molt bona a Val-d’Isère, amb un gran resultat, tot i quedar setè vaig estar a prop dels millors. Estic realment molt tranquil perquè veig que tinc un nivell brutal i tota la feina que estem fent està donant els seus fruits. Només falta depurar aquests petits detalls i acabar de treure les mànegues senceres”.
Ell no sent cap tipus de pressió. De fet, Joan Verdú mai s’ha amagat del que vol aconseguir. Ho porta al seu casc de competició. “Hi ha pressió, però res és comparable a la pressió que m’autoimposo. Per a mi és molt fàcil de gestionar. M’esforço al màxim perquè hi ha uns objectius a complir i això m’obliga a mi mateix a treballar cada dia com un animal. Que estiguem en aquesta situació és quelcom d’important, és a dir, estem pensant a fer podis a la Copa del Món i aconseguir victòries és una cosa que no s’havia aconseguit fins ara. Teniu el meu compromís per continuar treballant-ho a fons per arribar al més lluny possible”.
Com sempre, hi ha coses a millorar i les lesions són el seu maldecap. Ja no va competir a Sölden per un edema ossi al genoll i el curs passat l’esquena li va fer la guitza. Ara ja està totalment recuperat. “L’any seria millorable només a nivell de lesions, que m’han tret la constància i la regularitat. Després de les lesions sempre he aconseguit un podi i a veure si puc tenir aquesta estabilitat per tenia una regularitat”.
A Alta Badia va arriscar i ja ho diuen: qui no arrisca no pisca. Ell va ser valent, però l’esquí, desgraciadament el va posar a lloc. Ell ja era així quan era més jove i l’estat dels seus genolls són un clar exemple de les bogeries que ha fet competint. “Arriscar tant és molt difícil de canviar. Sent així he arribat a ser el que soc ara. És la meva essència. Aquest és el meu estil, el que em caracteritza, i els darrers anys ho he canviat una mica i les meves ràtios de DNF són molt més baixes. Estem competint entre els millors del món i van amb els ganivets entre les dents i com et vagis a passejar et passen factura”.
Ell reconeix que aquesta ambició seva no és massa habitual per aquests costats. “Ho he canviat i és un dels meus grans objectius per als joves aquí presents. No som menys que ningú i hem arribat on hem arribat. S’ha de seguir apuntant cap a dalt. Podem aspirar a tot el que vulguem”.
I ara buscarà una fórmula intermèdia per intentar assolir un nou podi en Copa del Món. “Estic esquiant més ràpid que mai, però com hem estat veient en les últimes tres carreres, en segons quin punt en jugar-me-la i arriscar tant cometo algun error. Si puc trobar la fórmula exacta de ràpid i consistent la liarem pardíssima”.
La pròxima prova de la màxima competició serà l’11 de gener a Abelboden (Suïssa). “Jo encara que sigui Nadal o festes no canvio la meva rutina en el meu entrenament, tot el contrari, em veig tan bé que encara entreno més per anar a buscar el que vull”, va sentenciar un ambiciós Joan Verdú. Té clar el que vol.
Josep ‘Pepi’ Pintat: “Admiro l’ambició de Joan Verdú”
Josep Pepi Pintat, president de la Federació Andorrana d’Esquí (FAE), va lloar Joan Verdú. “Admiro la seva ambició. A Alta Badia o hi vas a guanyar o t’hi vas a passejar. A aquest nivell, entre els 30 millors del món, has d’anar a totes”, va indicar el màxim mandatari de l’ens, que va seguir tenint bones paraules cap a l’esquiador d’alpí. “És un referent per a tota la joventut que està pujant. Veure el que està aconseguint els motiva per treballar i saber que també ho poden aconseguir. Som un referent a nivell de la FIS i som un país reconegut cap on va Joan Verdú”.
