Acabarem l’any amb una fal·làcia estadística: les dones cobren de mitjana 550 euros menys l’any. La fal·làcia s’amaga en aquest de mitjana que acostuma a passar desapercebut i que justifica que molts ciutadans es posin legítimament les mans al cap: com és possible que en ple segle XXI una dona cobri 550 euros menys que un home? Probablement, perquè estem comparant naps amb cols. Aquesta xifra bruta surt d’agregar el que cobren tots els treballadors i el que cobren totes les treballadores, i dividir-ho pel nombre dels uns i dels altres. Sense discriminar el tipus de contracte ni el sector ni la categoria ni l’horari laboral ni l’antiguitat. Una metodologia molt poc fiable perquè no compara situacions equiparables i perquè alimenta un discurs fal·laç que en res ajuda a combatre les discriminacions realment existents. De fet, si en veritat una dona ingressés ni que fos un euro menys que un col·lega masculí exactament per la mateixa feina i en les mateixes condicions, s’incorreria no només en una ofensa insuportable en la dignitat de tots, homes i dones, sinó també en una falta greu que caldria denunciar a la Batllia: la discriminació per raó de sexe està expressament prohibida pels articles 4 i 44 de la Llei de relacions laborals, i castigada amb multa de fins a 24.000 euros. Ara fa un any, l’Institut de les Dones anunciava una metodologia que tindria en compte totes aquestes variables i que permetria filar una mica més prim en matèria tan sensible. No hem avançat ni un centímetre, sembla, i el titular escandalós continuarà sent: “Les dones cobren 550 euros menys que els homes”.
