Fa poc menys de quatre anys, entre copes, escoltava les curolles d’un bon amic. Volia emprendre la gesta quixotesca de fer quelcom per la cultura d’aquest país. Juntament amb un dels millors poetes que tenim amagat sota els rocs del nord, li discutíem la manera de començar. Que era arriscat, que el lloc i la barreja de negocis no ens afavoria i que ens ho havíem d’agafar amb calma i posar-hi seny. La tossuderia el va fer tirar endavant, el poeta va passar, però ens va regalar el nom (un de preciós i ple de sentit) i servidor va decidir carregar també contra els molins. Molta i bona gent es va sumar al projecte i, després de molts maldecaps, de decisions ben i mal preses, de moltes lliçons a correcuita, un 29 de novembre del 2021, l’Haydée i la Pepa aixecaren la persiana de La Trenca.
Tres anys d’experiències de tota mena (més de bones que de xereques), d’aprenentatges, de trobades i descobertes, de paraules, de música, de persones meravelloses (i de no tant).
Trobar un lloc dins la saturada i a la vegada pobra vida cultural del país no va ser fàcil, sortir del fons del bar per acabar, sense aparador, fer-nos visibles ha sigut una lluita constant. Defensar la bona literatura i apostar molt fort per la nostra llengua i per la producció del país és una ruïna. És una ruïna perquè som bastant inútils fent gestions i negocis però, sobretot, perquè les polítiques de defensa de la cultura i de la llengua d’aquest país són un acudit de mal gust. Portar les novetats editorials en català per als pocs lectors que queden és quasi impossible. Disposar d’un bon fons de clàssics de la poesia, assaig i narrativa és perdre molts diners. Fins i tot tenir les novetats d’algunes editorials andorranes és poc assumible. I tot això per una cosa que genera molts diners: la duana.
Els hi explico. Les llibreries juguen molt amb els dipòsits i els retorns, a Espanya, aquestes transaccions són gratuïtes, a Andorra les hem de pagar. Portar les novetats del mes i tornar el que no s’ha venut es menja més o menys el 30% del valor, un desastre. Imagineu les editorials del país cada vegada que gestionen retorns. Salvem la cultura, fem un pla lector, professionalitzem els sectors i que es fa d’efectiu? Polítiques populistes, subvencions repartides excessivament per acontentar tothom, estatuts de protecció sense lleis associades, res d’útil. Facin el favor de fer una llei del llibre en català que anul·li la frontera. Feu-la per la nostra llengua, pels nostres escriptors i escriptores, per un món editorial andorrà ple de talent i perquè els tres anys de la Llibreria La Trenca es converteixin en molts més. Per molts anys, estimats!
Xavi, bonic, has vist? He aprofitat un article de felicitació per burxar el Govern i l’statu quo. Trobaré a faltar les nostres topades plenes de bilis contra les injustícies d’aquest món. Aquestes paraules són per a tu. Descansa en pau!